En relació al
meu punt de partida en relació a la valoració de les meves competències professionals, pot ser
el següent:
1. Autonomia en l’aprenentatge
Em considero una persona bastant independent en el procés d’aprenentatge, procuro fer les meves notes al temari, organitzar un pla d’estudi, apuntar els dubtes que tinc en relació a les assignatures i demanar-les als mestres, consultar i relacionar altres fonts d’informació, etc. Durant aquests tres anys he intentat vincular-me molt en els meus estudis, sobre tot, perquè m’apassionen i m’interessen molt les noves metodologies educatives. En aquest punt, vull destacar la col·laboració de les meves companyes que han contribuït en el meu procés d’aprenentatge.
2. Reflexionar sobre el seu propi procés d’aprenentatge
No cercar fórmules úniques en la pràctica educativa. Estic vivint un moment d’inseguretat, de no saber ben bé quina és la millor actuació, i m’adono que no hi ha una única manera d’actuar, sinó que hi ha pràctiques més afavoridores que altres. En ocasions, em sembla que cerc una única resposta vàlida i tal vegada, això ja és un error. Em fa falta centrar la meva actuació considerant tot el context, no només centrar-me en un sol aspecte d’un determinat esdeveniment.
També em fa falta saber destriar la descripció de la reflexió personal. Saber diferenciar la part descriptiva, sense emetre judicis personals. En moltes ocasions, quan faig el diari de pràctiques m’adono de què enlloc de descriure, escric la meva opinió personal. He de millorar en aquest aspecte.
3. Analitzar i reflexionar sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil
En aquests moments puc dir que en el centre educatiu on realitzo les meves pràctiques, veig molta relació entre la pràctica i la teoria. Encara no he pogut aprofundir la relació entre la documentació i l’organització de tot el centre, però em sembla que tot està justificat als documents. Esper aviat poder consultar-los amb més cura.
4. Analitzar i reflexionar sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge
5. Reflexionar sobre el procés de millora
Segons Philippe Perrenoud hi ha deu noves competències per ensenyar. El meu punt de partida en relació a aquestes és el següent:
1. Organitzar i animar situacions d’aprenentatge
En aquesta escola on realitzo les meves pràctiques es prioritza pel desenvolupament de l’infant de manera autònoma, les mestres organitzen l’espai, el temps, el material, etc... i a partir d’aquí, en les experiències educatives que s’hi donen, l’autèntic protagonista és l’ infant, la mestra actua com a observadora, com a figura seguritzant i com a mediadora de l’aprenentatge. Em fa falta saber organitzar situacions d’aprenentatge, però tinc clar que perquè l’aprenentatge sigui realment significatiu, l’infant ha de ser el seu propi constructor del seu aprenentatge.He d’aprendre estratègies i recursos per incrementar la curiositat dels infants en el seu procés d’aprenentatge. En algunes de les actuacions que he realitzat a l’escoleta, m’adono que em falta saber motivar als infants en relació a una determinada activitat. Voldria aprendre a no forçar als infants a realitzar una determinada activitat que jo he programat, perquè a l’infant no l’interessa en aquell moment. En aquest moments jo em demano: el deixo de banda a aquest infant? intent negociar amb ell, a veure si podem arribar a un acord? Canvio d’activitat? Són situacions que em provoquen inseguretat i em fan dubtar en la meva actuació.
2. Gestionar la progressió dels aprenentatges
Pel que vaig observant el paper de la mestra no només és d’observadora de l’aprenentatge dels infants, sinó que pren decisions a favor de què l’assimilació d’aquests sigui un fet. Prendre decisions no és una tasca fàcil, em fa falta determinar quines podrien ser aquestes i sentir-me més participativa en elles.
3. Elaborar i fer evolucionar els dispositius de diferenciació
És evident que el més fàcil és oferir una metodologia educativa en un context globalitzat, és a dir, ensenyar a tots per igual. Però la realitat és una altra, cada infant té el seu propi ritme en l’aprenentatge. Individualitzar en cada un dels infants que ens puguem trobar dins les aules, ho considero molt difícil, sé que l’ideal és concretar en cada cas, però encara no sé fins a quin punt puc donar resposta a cada una de les seves demandes, sense que ningú es senti apartat.
4. Implicar als alumnes en els seus aprenentatges i en el seu treball
En aquest punt, cal diferenciar els objectius del currículum i la importància d’assolir aquelles competències que realment són necessàries. Suposo que es molt difícil saber que és el que realment interessa a l’infant d’acord a la seva edat, en relació a aquells aprenentatges que hauria d’anar adquirint. Una cosa que tinc clara és que l’infant ha de ser protagonista del seu aprenentatge, però em manca en saber com provocar-los curiositat en el seu procés d’aprenentatge, donat que en aquestes edats encara es comuniquen molt poc i és difícil saber que es el que els inquieta.
5. Treball en equip
Considero que un bon ambient de treball és imprescindible tant per l’aspecte personal com professional. El treball en equip hauria d’esser un premissa d’actuació en totes les escoles. Si la diversitat en les aules és sinònim de riquesa, s’hauria de considerar el mateix en relació al treball en equip. Al llarg d’aquests tres anys he treballat amb diferents persones, és una tasca difícil, però gràcies a la implicació dels diferents membres, puc dir que han estat i són experiències molt enriquidores. En l’Escoleta de Sencelles, aquesta és una premissa d’actuació, el primer dia ja ens varen dir que totes les mestres són iguals d’importants, que tot es consulta i qualsevol dubte intenta ser aclarit de forma conjunta. De moment, no he viscut cap situació de conflicte en relació amb les mestres, però amb respecte es pot tractar qualsevol tema que pugui inquietar a algú.
He de treballar més en relació a tenir més present les aportacions dels altres. I un altre aspecte que hauria de millorar és en relació a saber delegar tasques en els altres. En ocasions enlloc de recolzar-me en el treball en equip, he assumit més tasques de les que em pertocaven i m’he atabalat. Per això, hauria d’aprendre a delegar i a confiar més en els altres.
6. Participar en la gestió de l’escola
A partir de la meva experiència en aquesta escola, puc dir que això és un fet, no des de la meva actuació, sinó per la naturalesa de gestió d’aquesta. L’Escoleta és municipal i està gestionada per la Cooperativa “Els Dos Pous”, que està formada per cinc mestres que hi fan feina, cada una té la seva pròpia competència, però no hi ha ningú sobre l’altre. De moment, les meves companyes i jo tenim la funció d’observadores, però ja des del primer dia, les mestres volen saber de les nostres aportacions per millorar el seu projecte. Encara considero que es molt prest per donar la meva opinió en relació a la gestió del centre, però agraeixo l’oportunitat que ens donen per ser escoltades. L’altre vam fer una reunió de claustre i vaig intervenir en unes quantes ocasions, m’agrada sentir-me partícip de l’escola.
7. Informar i implicar als pares
No he assistit a cap reunió de pares, però pel que veig pel funcionament d’aquesta escoleta, els pares estan ben assabentats dels seus trets d’identitat. No sé com reaccionaré si algun dia he de participar en una reunió de pares, però suposo que amb esforç i perseverança, són trets que em defineixen bastant, es pot superar qualsevol obstacle que s’hi pugui presentar.
Aprendre estratègies per poder defensar la realització d’una determinada activitat, envers una altra. Per exemple, la utilització del joc com a font d’aprenentatge, al llarg de la carrera ens han insistit de la importància de la seva utilització com a instrument d’aprenentatge, però encara avui dia hi ha molts de pares que volen rebre les fitxes al final de cada semestre, com a prova del procés d’aprenentatge del seu fill. M’agradaria donar a conèixer la utilitat del seu ús, i no crear confusió. Parlo del joc com a exemple, de la mateixa manera m’agradaria donar a conèixer els principis que defineixen l’educació actual.
Tenir present els recursos i les estratègies de comunicació a l’hora de dirigir-me als pares. Som una persona bastant tímida i introvertida, em costa donar-me a conèixer. Sé que per desenvolupar aquesta professió s’han de superar certes barreres personals, per això, hauria de treballar més en aquesta competència. Les pràctiques, em poden donar l’oportunitat de realitzar-ho.
8. Utilitzar les noves tecnologies
Penso que la utilització de les noves tecnologies és important en les escoles, però no ho considero imprescindible, sobre tot en aquestes edats. Els infants viuen en un món real, no virtual. Estic d'acord en què ofereixen molts avantatges en relació a l’accés a la informació, i això, facilita molt el procés de recerca, però els aprenentatges més essencials no hi són a les TIC, com poden ser l’autonomia o la socialització. Crec que el mestre les pot emprar com a complement en el procés d’aprenentatge, però mai com a únic instrument. Em convindria augmentar el meu bagatge en la utilització de les noves tecnologies, i a l’hora, nodrir-me dels beneficis del seu ús, en aquesta professió. Ara que començo a col·laborar en la programació d’activitats m’he adonat que moltes de les idees són fruit d’aportacions d’altres mestres que ho expliquen als seus blocs, pel que veig, és molt interessant compartir idees, experiències, etc. per innovar en la tasca educativa.
9. Afrontar els deures i els dilemes ètics de la professió
Crec que això és essencial en aquesta professió. Primer de tot, un s’hauria d’auto avaluar en relació a això, ja que actuarem com a model educatiu. No hi ha moments més educables que altres, tot moment és educatiu, i per això, l’actuació del mestre hauria de ser el més cuidada possible.
Em fa falta treballar aquesta competència, a ser més conscient de la meva influència en l’educació respecte als infants. Hi ha moments de pressa, d’acumulació de tasques, etc. on els infants enlloc de gaudir d’aquest moment educació, perceben pressió i pressa per part de l’adult, aquesta no és una imatge massa recomanable pels infants. A la teoria ens diuen que hem de respectar els ritmes diferenciats dels infants, per això em demano: hem de respectar aquest ritme en tots els moments del dia? Hem d’establir prèviament un determinat horari en benefici de l’infant o de l’adult? Per exemple, en el moment d’higiene abans del berenar, hi ha un temps per que els infants vagin al bany i es rentin les mans, doncs, si un infant tarda més temps que un altre, que he de fer en aquesta situació? És convenient que li ajudi o el deixo al seu ritme? Necessito analitzar i reflexionar en relació als esdeveniments que estic vivint a l’escoleta i com és la meva actuació davant d’aquestes situacions.
10. Organitzar la pròpia formació continua
De cada vegada considero més important la continua formació del mestre, o de qualsevol professional. Tenim al nostre abast molta informació, la fluïdesa d’aquesta és sorprenent, els canvis socials són una realitat, etc. per tot això, el mestre hauria d’estar en constant procés d’aprenentatge. Jo mateixa, a partir de la meva experiència laboral en aquella escoleta, reconec que moltes coses han canviat: la utilització del joc com a font d’aprenentatge, la observació del mestre com a instrument de millora en les futures propostes educatives, etc. tot plegat, m’ha descobert una nova concepció de l’educació. Abans, considerava que el joc era com un recurs d’activitat pels infants perquè després poguessin descansar millor; ara ho considero com una font importantíssima de molts d’aprenentatges abans ignorats. El bagatge d’un mestre penso que mai acaba d’estar complert, perquè com deia Loris Malaguzzi: “Els mestres i les mestres no van a l’escola a ensenyar, sinó a aprendre; principalment de la cultura que tots els nens i nenes posseeixen”. Així, reflexionar ens permet entendre com aprenen els infants.
Justificació de les etiquetes:
1.2: m'interessa observar, reflexionar i valorar sobre quins elements justifiquen una bona actuació professional. I a partir d'aquí, augmentar el propi bagatge com a futura mestra.
2.1: identifico els meus punts forts i punts febles en relació a les meves capacitats i competències professionals.
2.2: contrasto les pràctiques observades amb les pròpies creences personals.
1. Autonomia en l’aprenentatge
Em considero una persona bastant independent en el procés d’aprenentatge, procuro fer les meves notes al temari, organitzar un pla d’estudi, apuntar els dubtes que tinc en relació a les assignatures i demanar-les als mestres, consultar i relacionar altres fonts d’informació, etc. Durant aquests tres anys he intentat vincular-me molt en els meus estudis, sobre tot, perquè m’apassionen i m’interessen molt les noves metodologies educatives. En aquest punt, vull destacar la col·laboració de les meves companyes que han contribuït en el meu procés d’aprenentatge.
2. Reflexionar sobre el seu propi procés d’aprenentatge
No cercar fórmules úniques en la pràctica educativa. Estic vivint un moment d’inseguretat, de no saber ben bé quina és la millor actuació, i m’adono que no hi ha una única manera d’actuar, sinó que hi ha pràctiques més afavoridores que altres. En ocasions, em sembla que cerc una única resposta vàlida i tal vegada, això ja és un error. Em fa falta centrar la meva actuació considerant tot el context, no només centrar-me en un sol aspecte d’un determinat esdeveniment.
També em fa falta saber destriar la descripció de la reflexió personal. Saber diferenciar la part descriptiva, sense emetre judicis personals. En moltes ocasions, quan faig el diari de pràctiques m’adono de què enlloc de descriure, escric la meva opinió personal. He de millorar en aquest aspecte.
3. Analitzar i reflexionar sobre el funcionament dels centres d’Educació Infantil
En aquests moments puc dir que en el centre educatiu on realitzo les meves pràctiques, veig molta relació entre la pràctica i la teoria. Encara no he pogut aprofundir la relació entre la documentació i l’organització de tot el centre, però em sembla que tot està justificat als documents. Esper aviat poder consultar-los amb més cura.
4. Analitzar i reflexionar sobre els processos d’ensenyament-aprenentatge
5. Reflexionar sobre el procés de millora
Segons Philippe Perrenoud hi ha deu noves competències per ensenyar. El meu punt de partida en relació a aquestes és el següent:
1. Organitzar i animar situacions d’aprenentatge
En aquesta escola on realitzo les meves pràctiques es prioritza pel desenvolupament de l’infant de manera autònoma, les mestres organitzen l’espai, el temps, el material, etc... i a partir d’aquí, en les experiències educatives que s’hi donen, l’autèntic protagonista és l’ infant, la mestra actua com a observadora, com a figura seguritzant i com a mediadora de l’aprenentatge. Em fa falta saber organitzar situacions d’aprenentatge, però tinc clar que perquè l’aprenentatge sigui realment significatiu, l’infant ha de ser el seu propi constructor del seu aprenentatge.He d’aprendre estratègies i recursos per incrementar la curiositat dels infants en el seu procés d’aprenentatge. En algunes de les actuacions que he realitzat a l’escoleta, m’adono que em falta saber motivar als infants en relació a una determinada activitat. Voldria aprendre a no forçar als infants a realitzar una determinada activitat que jo he programat, perquè a l’infant no l’interessa en aquell moment. En aquest moments jo em demano: el deixo de banda a aquest infant? intent negociar amb ell, a veure si podem arribar a un acord? Canvio d’activitat? Són situacions que em provoquen inseguretat i em fan dubtar en la meva actuació.
2. Gestionar la progressió dels aprenentatges
Pel que vaig observant el paper de la mestra no només és d’observadora de l’aprenentatge dels infants, sinó que pren decisions a favor de què l’assimilació d’aquests sigui un fet. Prendre decisions no és una tasca fàcil, em fa falta determinar quines podrien ser aquestes i sentir-me més participativa en elles.
3. Elaborar i fer evolucionar els dispositius de diferenciació
És evident que el més fàcil és oferir una metodologia educativa en un context globalitzat, és a dir, ensenyar a tots per igual. Però la realitat és una altra, cada infant té el seu propi ritme en l’aprenentatge. Individualitzar en cada un dels infants que ens puguem trobar dins les aules, ho considero molt difícil, sé que l’ideal és concretar en cada cas, però encara no sé fins a quin punt puc donar resposta a cada una de les seves demandes, sense que ningú es senti apartat.
També
he d’aprendre a focalitzar la mirada en aquells moments d’observació, és
difícil deixar de mirar els esdeveniments que realitzen els infants, i
centrar-me en aquell tret o tema que vulgui observar aquell dia. Em resulta
difícil destriar allò que vull observar, hi ha moment que vull abastar tot el
que veig, que al final no concret el meu focus. En principi tinc clar allò que
he d’observar, però després m’adono que
la meva atenció va a altres bandes. He de treballar aquesta competència.
En aquest punt, cal diferenciar els objectius del currículum i la importància d’assolir aquelles competències que realment són necessàries. Suposo que es molt difícil saber que és el que realment interessa a l’infant d’acord a la seva edat, en relació a aquells aprenentatges que hauria d’anar adquirint. Una cosa que tinc clara és que l’infant ha de ser protagonista del seu aprenentatge, però em manca en saber com provocar-los curiositat en el seu procés d’aprenentatge, donat que en aquestes edats encara es comuniquen molt poc i és difícil saber que es el que els inquieta.
5. Treball en equip
Considero que un bon ambient de treball és imprescindible tant per l’aspecte personal com professional. El treball en equip hauria d’esser un premissa d’actuació en totes les escoles. Si la diversitat en les aules és sinònim de riquesa, s’hauria de considerar el mateix en relació al treball en equip. Al llarg d’aquests tres anys he treballat amb diferents persones, és una tasca difícil, però gràcies a la implicació dels diferents membres, puc dir que han estat i són experiències molt enriquidores. En l’Escoleta de Sencelles, aquesta és una premissa d’actuació, el primer dia ja ens varen dir que totes les mestres són iguals d’importants, que tot es consulta i qualsevol dubte intenta ser aclarit de forma conjunta. De moment, no he viscut cap situació de conflicte en relació amb les mestres, però amb respecte es pot tractar qualsevol tema que pugui inquietar a algú.
He de treballar més en relació a tenir més present les aportacions dels altres. I un altre aspecte que hauria de millorar és en relació a saber delegar tasques en els altres. En ocasions enlloc de recolzar-me en el treball en equip, he assumit més tasques de les que em pertocaven i m’he atabalat. Per això, hauria d’aprendre a delegar i a confiar més en els altres.
6. Participar en la gestió de l’escola
A partir de la meva experiència en aquesta escola, puc dir que això és un fet, no des de la meva actuació, sinó per la naturalesa de gestió d’aquesta. L’Escoleta és municipal i està gestionada per la Cooperativa “Els Dos Pous”, que està formada per cinc mestres que hi fan feina, cada una té la seva pròpia competència, però no hi ha ningú sobre l’altre. De moment, les meves companyes i jo tenim la funció d’observadores, però ja des del primer dia, les mestres volen saber de les nostres aportacions per millorar el seu projecte. Encara considero que es molt prest per donar la meva opinió en relació a la gestió del centre, però agraeixo l’oportunitat que ens donen per ser escoltades. L’altre vam fer una reunió de claustre i vaig intervenir en unes quantes ocasions, m’agrada sentir-me partícip de l’escola.
7. Informar i implicar als pares
No he assistit a cap reunió de pares, però pel que veig pel funcionament d’aquesta escoleta, els pares estan ben assabentats dels seus trets d’identitat. No sé com reaccionaré si algun dia he de participar en una reunió de pares, però suposo que amb esforç i perseverança, són trets que em defineixen bastant, es pot superar qualsevol obstacle que s’hi pugui presentar.
Aprendre estratègies per poder defensar la realització d’una determinada activitat, envers una altra. Per exemple, la utilització del joc com a font d’aprenentatge, al llarg de la carrera ens han insistit de la importància de la seva utilització com a instrument d’aprenentatge, però encara avui dia hi ha molts de pares que volen rebre les fitxes al final de cada semestre, com a prova del procés d’aprenentatge del seu fill. M’agradaria donar a conèixer la utilitat del seu ús, i no crear confusió. Parlo del joc com a exemple, de la mateixa manera m’agradaria donar a conèixer els principis que defineixen l’educació actual.
Tenir present els recursos i les estratègies de comunicació a l’hora de dirigir-me als pares. Som una persona bastant tímida i introvertida, em costa donar-me a conèixer. Sé que per desenvolupar aquesta professió s’han de superar certes barreres personals, per això, hauria de treballar més en aquesta competència. Les pràctiques, em poden donar l’oportunitat de realitzar-ho.
8. Utilitzar les noves tecnologies
Penso que la utilització de les noves tecnologies és important en les escoles, però no ho considero imprescindible, sobre tot en aquestes edats. Els infants viuen en un món real, no virtual. Estic d'acord en què ofereixen molts avantatges en relació a l’accés a la informació, i això, facilita molt el procés de recerca, però els aprenentatges més essencials no hi són a les TIC, com poden ser l’autonomia o la socialització. Crec que el mestre les pot emprar com a complement en el procés d’aprenentatge, però mai com a únic instrument. Em convindria augmentar el meu bagatge en la utilització de les noves tecnologies, i a l’hora, nodrir-me dels beneficis del seu ús, en aquesta professió. Ara que començo a col·laborar en la programació d’activitats m’he adonat que moltes de les idees són fruit d’aportacions d’altres mestres que ho expliquen als seus blocs, pel que veig, és molt interessant compartir idees, experiències, etc. per innovar en la tasca educativa.
9. Afrontar els deures i els dilemes ètics de la professió
Crec que això és essencial en aquesta professió. Primer de tot, un s’hauria d’auto avaluar en relació a això, ja que actuarem com a model educatiu. No hi ha moments més educables que altres, tot moment és educatiu, i per això, l’actuació del mestre hauria de ser el més cuidada possible.
Em fa falta treballar aquesta competència, a ser més conscient de la meva influència en l’educació respecte als infants. Hi ha moments de pressa, d’acumulació de tasques, etc. on els infants enlloc de gaudir d’aquest moment educació, perceben pressió i pressa per part de l’adult, aquesta no és una imatge massa recomanable pels infants. A la teoria ens diuen que hem de respectar els ritmes diferenciats dels infants, per això em demano: hem de respectar aquest ritme en tots els moments del dia? Hem d’establir prèviament un determinat horari en benefici de l’infant o de l’adult? Per exemple, en el moment d’higiene abans del berenar, hi ha un temps per que els infants vagin al bany i es rentin les mans, doncs, si un infant tarda més temps que un altre, que he de fer en aquesta situació? És convenient que li ajudi o el deixo al seu ritme? Necessito analitzar i reflexionar en relació als esdeveniments que estic vivint a l’escoleta i com és la meva actuació davant d’aquestes situacions.
10. Organitzar la pròpia formació continua
De cada vegada considero més important la continua formació del mestre, o de qualsevol professional. Tenim al nostre abast molta informació, la fluïdesa d’aquesta és sorprenent, els canvis socials són una realitat, etc. per tot això, el mestre hauria d’estar en constant procés d’aprenentatge. Jo mateixa, a partir de la meva experiència laboral en aquella escoleta, reconec que moltes coses han canviat: la utilització del joc com a font d’aprenentatge, la observació del mestre com a instrument de millora en les futures propostes educatives, etc. tot plegat, m’ha descobert una nova concepció de l’educació. Abans, considerava que el joc era com un recurs d’activitat pels infants perquè després poguessin descansar millor; ara ho considero com una font importantíssima de molts d’aprenentatges abans ignorats. El bagatge d’un mestre penso que mai acaba d’estar complert, perquè com deia Loris Malaguzzi: “Els mestres i les mestres no van a l’escola a ensenyar, sinó a aprendre; principalment de la cultura que tots els nens i nenes posseeixen”. Així, reflexionar ens permet entendre com aprenen els infants.
Justificació de les etiquetes:
1.2: m'interessa observar, reflexionar i valorar sobre quins elements justifiquen una bona actuació professional. I a partir d'aquí, augmentar el propi bagatge com a futura mestra.
2.1: identifico els meus punts forts i punts febles en relació a les meves capacitats i competències professionals.
2.2: contrasto les pràctiques observades amb les pròpies creences personals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada