1. Projecte: Fort de Leau
El que més m'ha agradat d'aquest projecte sobretot és el material emprat en aquest racó. M'ha semblat molt innovador i variat. A més, el disseny del mural el considero molt atractiu pels infants. Crec que han fet molt bona feina en relació al seu disseny i la posada en pràctica d'aquest. Alguns dels objectius del projecte són: oferir un mural per potenciar la curiositat de l'infant, i a partir de la seva manipulació i/o experimentació, promoure aprenentatges a partir de l'acció de l'infant.
El tipus d'aprenentatge que promou és treballar la psicomotricitat fina, la pràctica del joc heurístic, estimular la creativitat de l'infant a partir de la seva acció, etc. L'avaluació, suposo que serà a partir de l'observació directa de la mestra. Les companyes crec que no han especificat quin tipus d'avaluació duran a terme, però crec que l'observació de la mestra serà la principal. Una altra proposta d'avaluació, podria ser la confecció d'una graella amb ítems per identificar d'una manera més directa què es el que està fent l'infant, i si aquesta, correspon amb les hipòtesis d'actuació de les practicants. A l'escoleta on realitzo les pràctiques crec que es podria incorporar en el nostre projecte de millora, ja que també l'hem fet dels espais exteriors. L'únic aspecte pel que crec que no podria ser factible, es perquè a la nostra escola l'interessa un projecte que utilitzi més material reciclat, i en aquest projecte s'utilitza poca quantitat d'aquest material. I per altra banda, suposo que les despeses econòmiques, podria ser un altre aspecte que no beneficiés en la consecució d'aquest projecte, ja que el nostre projecte ha tingut despeses econòmiques bastant reduïdes pel que hem dut a terme. El disseny d'aquest projecte el considero molt innovador i molt elaborat, pel que m'ajudaria a augmentar el meu bagatge en relació a la confecció d'aquests tipus de murals. En la nostra escoleta, hem reestructurat el mural de l'arener, vam fer un disseny previ i el vam dur a terme. En comparació amb aquest, el nostre és molt més petit i senzill, però que de moment compleix amb les nostres expectatives. No obstant, la idea d'aquest mural em resulta molt enriquidora per futures propostes. Les dificultats o els obstacles que es poden donar poden ser en relació al maneig de segons quines eines per poder confeccionar aquest mural i la despesa econòmica podria ser una altra trava. Malgrat això, considero que es podria fer factible a partir de la col·laboració de l'equip per dur-lo a terme. Penso que la creativitat és molt important a l'hora d'oferir propostes als infants. Idees com aquesta ens poden ajudar a altres mestres a imitar propostes adequades a les nostres expectatives. Crec que dissenys com aquest et poden ajudar en la creació d'un prototip similar.
2. Bona pràctica: L'hort i el centre
El que més m'agrada d'aquesta pràctica és la implicació de tota la comunitat educativa: infants, mestres i família. A més la seva ubicació facilita a que les famílies puguin veure tot el que fan els infants a l'hort. Alguns dels objectius que s'hi treballen són: tenir cura per la natura a partir del treball en l'hort, afavorir l'experimentació de l'infant en relació als materials que se li presenten: les plantes, l'aigua, la terra, etc., adquirir coneixements de respecte i cura per les plantes, observar i explorar les propietats sensorials i de l'entorn, participar activament en les tasques que es desenvolupen a l'hort, etc. Aquesta pràctica promou un aprenentatge integral ja que a partir d'aquesta pràctica no hi ha un sol aprenentatge específic, sinó que hi ha un conjunt d'aquests que se li presenten a l'infant de manera globalitzada. Crec que la avaluació se presenta de manera continuada: abans, durant i final. Concretament la nostra companya no especifica quin tipus d'avaluació practiquen, però suposo que a partir de l'observació de la mestra, poden veure quin procés evolutiu desenvolupen els infants. Aquest projecte podria adaptar-se en la meva escoleta, perquè de fet, a partir del nostre projecte d'espais exteriors hem concretat la zona per treballar l'hort. L'escoleta va comprar dues pasteres per poder plantar-hi, però a partir de les primeres experiències amb els infants i la localització d'aquestes al pati, vam pensar que seria millor delimitar l'espai de hort, ja que presentant les pasteres al pati, les plantes es feien malbé. Per això, la zona delimitada per l'hort es troba situada en un passadís a prop del pati i els infants hi participen de manera guiada per la mestra, així es pot concretar millor aquesta activitat i la mestra pot actuar de guia en els aprenentatges que s'hi donen. Pràctiques com aquesta m'aporten molts de coneixements relacionats amb el medi natural. Considero que és una pràctica molt bona, sempre supervisada per la mestra. A més, a partir de la seva pràctica treballem la consciència dels infants en relació a la importància de cuidar i treballar la terra. Una possible dificultat, en relació a aquesta pràctica, com ha dit la nostra companya, és el poc temps que l'infant pot participar en aquesta activitat. Pot ser que el desdoblament en petit grup sigui més còmode a l'hora de dirigir aquesta activitat, però crec que es podria allargar més el temps de participació en l'hort escolar, i donar opcions de poder participar més infants a l'hora. Aquesta activitat necessita una bona planificació entre tot l'equip educatiu. Amb aquesta pràctica he après una manera d'organitzar aquesta activitat, trobo interessant l'agrupació en petit grup per dirigir millor aquesta activitat, no obstant, penso que els infants podrien participar més a l'hora i no només d'un en un. No sé si quan la realitzen, participa més d'una mestra, perquè ja que és una activitat tan enriquidora, podrien dirigir-la en parella educativa. Amb tot, tinc els següents dubtes en relació a aquesta activitat: La nostra companya ha comentat que hi participen els infants de 1-2 anys, i la resta d'infants no hi participa? col·laboren les altres mestres en les tasques de l'hort? hi ha un pla estructurat en relació a les activitats que s'hi duen a terme? fan algun tipus de plasmació del treball perquè les famílies ho vegin?
3. Projecte de millora: paper de les mestres
Primer de tot el que més m'ha cridat l'atenció en aquest projecte es que fou triat per les mestres de l'escoleta. Crec que això diu molt de les ganes de seguir millorant en relació a la qualitat educativa d'aquest centre. I per altra banda, ja com han dit les meves companyes, el paper de les practicants a l'hora d'oferir una sèrie de millores a una professional de l'educació, sense encara tenir gaire experiència professional. Em sembla un projecte molt engrescador, tant per les practicants com per les mestres de l'escoleta, però que de ben segur sabran aprofitar al màxim. Alguns dels objectius poden ser: millorar les estratègies de participació de les mestres, observar i analitzar el rol de la mestra, quins models d'actuació utilitza, aprendre a focalitzar la mirada en l'actuació de la mestra i saber deixar de banda les pròpies crítiques o opinions de caire més subjectiu, saber destriar aquella recerca bibliogràfica que sigui adient per millora l'actuació de la mestra, etc. A partir de la plasmació dels diferents enregistraments que han dut a terme i a partir de la recerca d'informació, la mestra haurà de reflexionar sobre la seva pròpia actuació. Crec que no és una avaluació palpable, no es pot comprovar físicament, per això, aquesta pot resultar molt difícil. Aquest projecte suposo que es podria aplicar en la meva escoleta, però considero que és un projecte molt difícil, tant per part de les practicants com per les mestres. No obstant, demostra que aquest equip educatiu vol millorar dia rere dia. En la nostra escoleta crec que també es podria fer un estudi en relació al rol de la mestra ja que també es preocupem molt en oferir una educació de qualitat i innovadora. En relació al meu bagatge professional podria millorar la capacitat de focalitzar la mirada en el paper de la mestra d'una manera objectiva, penso que és molt difícil identificar alguns comportaments, perquè les persones no actuem sempre igual. No obstant, aquest projecte penso que pot ser molt enriquidor per la persona observada ja que es pot qüestionar i reflexionar sobre la seva tasca educativa. Per altra banda, una de les dificultats que hi veig en aquest projecte és en la plasmació de les conclusions, perquè aquestes han de ser el més objectives possibles. Una altra dificultat és el possible canvi de conducta que pugui realitzar una mestra, en el moment de la gravació; la falta de naturalitat tal vegada podria ser un altre obstacle en relació a l'actuació amb els infants... Una mestra hauria de ser capaç de canviar en millora de la seva tasca, que les conclusions d'aquest projecte sigui per millorar i no per criticar. Crec que en massa ocasions, una professió com aquesta, es barreja massa el caire personal amb el professional, i no hauria de ser així. Hauríem d'aconseguir aquesta mentalitat oberta que ens permetés actuar sempre en benefici del procés d'aprenentatge dels infants.
4. Huialfàs de Sa Pobla. El Racó del moc
El que més m'agrada d'aquesta pràctica és la pròpia intenció de la proposta, oferir l'espai i material perquè l'infant pugui actuar de manera autònoma. Alguns dels objectius que té aquesta pràctica són: actuar de manera autònoma davant la necessitat de llevar-se el moc, aquesta proposta posa en pràctica els hàbits saludables d'higiene, identificar les pròpies necessitats i ser capaços d'actuar de manera autònoma de forma progressiva, respectar els diferents ritmes dels infants, treballar en la consciència d'un mateix i anar formant-se una imatge positiva d'un mateix i en la interacció amb els altres. L'avaluació s'efectuarà a partir de l'observació de la mestra en relació a l'adquisició d'autonomia de l'infant, a partir d'aquesta proposta. En la nostra escoleta tenim també el racó del moc. Penso que les propostes educatives, no sempre han de ser complicades per ser efectives. Propostes com aquesta, demostra una vegada més que la creativitat del mestre hauria de ser il·limitada, ja que idees com aquesta funcionen molt bé en benefici de l'aprenentatge de l'infant, a partir de la seva pròpia acció.
5. Documental: el canvi de bolquers segons el model Emmi Pikler
El que més m'agrada d'aquest documental, sobretot, és la idea de voler saber més d' aquest moment, ja que resulta ser tant quotidià, que en ocasions no ens adonem de la importància que té en si mateix. Crec que emfatitzar aquest moment, com a estudiants, ens poden fer veure la importància d'aquest moment i fer-nos conscients de tot el que pot arribar a abastar. Objectius: potenciar l'autonomia de l'infant, augmentar el vincle afectiu entre l'infant i l'adult, donar opció perquè l'infant es pugui expressar i ser entès per la mestra, fer conscient aquest moment tant per l'infant com per la mestra, etc. Aquest documental està realitzat en l'escoleta on realitzo les pràctiques. Les meves companyes i jo som testimonis directes de què aquesta bona pràctica es du a terme dia rere dia, hi ha que dir, que vivim dies de més presses que d'altres, però la majoria de dies i si l'infant ho permet, la mestra aprofita aquest moment per enfortir encara més els lligams entre els dos. Aquesta bona pràctica t'aporta estratègies i recursos per actuar davant l'infant. El model de la pedagogia de Emmi Pikler, comença en considerar que l'infant té el seu propi bagatge i la mestra ha de respectar profundament la seva persona. Una gran confiança dirigida en les capacitats de cada infant, perquè es pugui desenvolupar a partir de la seva pròpia activitat, seguint els seus interessos. L'activitat autònoma és el principal nexe de relació amb els adults. L'anticipació dels moviments de la persona adulta, la verbalització del que farem ara... tot això, dóna seguretat a l'infant en ell mateix i en la persona que té al davant. El principal obstacle que hi veig és el temps que s'hauria de dedicar per fer aquest moment el més efectiu possible. Les presses no contribueixen gens a que aquesta bona pràctica sigui el més beneficiosa possible per l'infant. A més, crec que requereix d'una certa organització per dedicar-li l'atenció personalitzada que demanda. Aquest moment és igual d'educatiu que un altre. Penso que no hi ha moment més importants que altres, sinó que tot forma part del dia a dia de l'infant, i s'ha de respectar la seva persona sense pensar que tal vegada sigui massa petit per entendre'ns.
6. Bona pràctica: La Inclusió
D'aquest documental quasi no puc aportar res perquè no es va sentir gaire a classe i no he sabut trobar-lo per la xarxa. Com deia un dels mestres entrevistats en relació a la inclusió: una cosa és la teoria, i l'altra a partir de la manca de recolzament i suport, resulta molt difícil el poder cobrir les necessitats d'aquests alumnes. Això no hauria de ser una raó, per oferir una educació de menys qualitat pels infants que presenten NEE. Ja que aquest alumnat té el mateix dret que un altre a rebre una educació adaptada a les seves necessitats i una atenció individualitzada. Amb aquesta pràctica es treballar per oferir les mateixes oportunitats a nivell educatiu de tot l'alumnat, a adequar el material, l'espai i el temps, en benefici de les necessitats que pugui presentar. Crec que ignorar aquestes persones no ajuda a ningú, i menys a la professionalitat d'un mestre. Crec que l'escola hauria d'estar oberta a tothom, i adaptar l'escola a les necessitats de l'alumnat, i no a la inversa.
7. Bona pràctica: el moment del Bon dia
Aquesta bona pràctica es dur a terme en Escoleta del Molinar. Les companyes han documentat les diferents classes de primer cicle d'aquesta escoleta. En cada una d'elles podem veure un mateix moment, presentat de diferents maneres, adaptades al nivell dels infants. El que més m'ha cridat l'atenció es precisament això, com les mestres adapten aquest moment a les característiques que presenta el grup, cada mestra ho organitza de la millor manera que considera. Han dit que al claustre s'hi parla d'aquest moment, però que després cada una d'elles l'organitza de la millor manera possible. Cada una de les mestres coincideixen en la importància d'aquest moment, d'acollir als infants per iniciar una nova jornada, d'anticipar-los mitjançant el diàleg de què faran després, etc. Els objectius d'aquesta pràctica poden ser: treballar les rutines, treballar la capacitat d'atenció, d'escolta, respectar els torns, el reconeixement d'un mateix, aprendre noves cançons, augmentar el vocabulari, etc. Aquesta bona pràctica també la duem a terme en la nostra escoleta, és un moment d'acollida, de relació amb els companys i la mestra, de donar oportunitats perquè l'infant pugui expressar-se. Crec que pràctiques com aquesta ajuda a l'infant a reconèixer-se a si mateix i anar adquirint una imatge positiva. La seva avaluació es basa en l'observació del dia a dia, d'observar quin procés de desenvolupament va adquirint l'infant. Les diferents maneres de presentar aquest moment m'ha ajudat a entendre que ens hem d'adaptar al nivell dels infants. Per exemple, en la meva escoleta, en l'aula dels nadons, no es realitza el ritual del bon dia, però a partir d'aquest documental podem veure que és possible realitzar-lo.
8. Projecte: "La vida en les parets"
Aquest projecte l'he trobat molt interessant, tant per tot el que abasta el seu contingut, com pels diferents significats que pot tenir una mateixa paraula per diferents persones. El tema de la documentació és molt important en la nostra professió, ja que pot ser un canal d'informació entre les mestres, els infants i la família. En aquest documental s'emfatitza la idea de la importància de les parets per la seva funció educativa. Tenen diferents funcions: explicar, comunicar, intenció de transmetre, etc. En aquesta escola tenen tant clar de la seva importància que el documentar està reflectit en el projecte educatiu i és un tema que se'n parla en les reunions de claustre. Tenen clar que no tot es pot documentar, sinó que s'ha de saber seleccionar allò que es vol documentar, cuidar de quina manera ho volen presentar, quin temps ha d'estar exposat, etc. En aquesta escola documenten pels infants, les mestres i les famílies. En relació a la mestra, l'ajuda a reflexionar sobre la seva tasca educativa i ha pensar en com continuarà la seva tasca. Amb aquesta documentació a les parets volen donar paraula a allò que han fet, explicar la història del centre, ja que poden quedar exposades tasques d'anys anteriors. Una idea que m'ha cridat molt l'atenció és el fet que en setembre no volen que els passadissos de les seves aules estiguin netes, sense que hagi quedat constància dels anys anteriors, sinó que sempre hi ha feines o projectes exposats d'altres anys, en definitiva la història d'aquest centre continua dia a dia i no es comença mai de zero. A partir d'aquest pràctica els infants poden verbalitzar el que han fet, es dóna visibilitat al que fan, pot ser una proposta de comunicació entre pares i mestres i infants. Per altra banda, també es té molta cura amb l'estètica i que la seva exposició resulti atractiva. La família també hi pot col·laborar en el muntatge d'aquestes exposicions. En la meva escoleta tenen present la importància de les parets per documentar. En aquests moments a partir de la pràctica del protagonista cada família elabora un mural i una vegada que ja ho han estat, aquest mural s'exposa als passadissos de l'escoleta, així tothom els pot veure, els infants poden comentar fotografies d'altres companys, poden veure les seves, etc. A més en altres parets podem veure exposades feines dels infants, i actualment després de les portes obertes de l'escoleta tenen panells informatius en relació a la pràctica dels ambients.
Altres idees m'han semblat força interessants és de no començar el setembre amb les parets buides, i que en les parets poden trobar part de la història del centre. Fins ara pensava que lo recomanable era canviar cada any de fotografies i de projectes per ensenyar els nous, però a partir d'aquest documental he vist que estava equivocada, també és interessant reconèixer alumnes d'altres anys i feines d'altres temps. Un altra idea és la d'esposar poc i de qualitat. Les dificultats que hi veig en aquesta pràctica són: saber seleccionar què hem d'exposar?, quins criteris s'utilitzen per exposar unes feines i altres no?, quin temps és el recomanable d'exposició?... suposo que molts d'aquests dubtes es comenten en les reunions de claustre i s'arriba a un consens. Aquest documentat m'ha ajudat a prendre consciència de la importància que tenen les parets com a símbol d'identificació del centre escolar i que és el que es vol transmetre.
1.1 cerco i accedeixo a dades i recursos existents a l'hora de realitzar les tasques de l'assignatura.
1.2 reflexiono i pondero sobre els elements que duen a la designació d'una bona actuació professional.
1.3 accedeixo a altres blocs per ampliar el propi bagatge
5.1 reflexiono sobre els trets diferencials entre bones pràctiques i projectes de millora
5.4 he exposat obstacles i/o dificultats a l'hora d'aplicar algun projecte de millora.
D'aquest documental quasi no puc aportar res perquè no es va sentir gaire a classe i no he sabut trobar-lo per la xarxa. Com deia un dels mestres entrevistats en relació a la inclusió: una cosa és la teoria, i l'altra a partir de la manca de recolzament i suport, resulta molt difícil el poder cobrir les necessitats d'aquests alumnes. Això no hauria de ser una raó, per oferir una educació de menys qualitat pels infants que presenten NEE. Ja que aquest alumnat té el mateix dret que un altre a rebre una educació adaptada a les seves necessitats i una atenció individualitzada. Amb aquesta pràctica es treballar per oferir les mateixes oportunitats a nivell educatiu de tot l'alumnat, a adequar el material, l'espai i el temps, en benefici de les necessitats que pugui presentar. Crec que ignorar aquestes persones no ajuda a ningú, i menys a la professionalitat d'un mestre. Crec que l'escola hauria d'estar oberta a tothom, i adaptar l'escola a les necessitats de l'alumnat, i no a la inversa.
7. Bona pràctica: el moment del Bon dia
Aquesta bona pràctica es dur a terme en Escoleta del Molinar. Les companyes han documentat les diferents classes de primer cicle d'aquesta escoleta. En cada una d'elles podem veure un mateix moment, presentat de diferents maneres, adaptades al nivell dels infants. El que més m'ha cridat l'atenció es precisament això, com les mestres adapten aquest moment a les característiques que presenta el grup, cada mestra ho organitza de la millor manera que considera. Han dit que al claustre s'hi parla d'aquest moment, però que després cada una d'elles l'organitza de la millor manera possible. Cada una de les mestres coincideixen en la importància d'aquest moment, d'acollir als infants per iniciar una nova jornada, d'anticipar-los mitjançant el diàleg de què faran després, etc. Els objectius d'aquesta pràctica poden ser: treballar les rutines, treballar la capacitat d'atenció, d'escolta, respectar els torns, el reconeixement d'un mateix, aprendre noves cançons, augmentar el vocabulari, etc. Aquesta bona pràctica també la duem a terme en la nostra escoleta, és un moment d'acollida, de relació amb els companys i la mestra, de donar oportunitats perquè l'infant pugui expressar-se. Crec que pràctiques com aquesta ajuda a l'infant a reconèixer-se a si mateix i anar adquirint una imatge positiva. La seva avaluació es basa en l'observació del dia a dia, d'observar quin procés de desenvolupament va adquirint l'infant. Les diferents maneres de presentar aquest moment m'ha ajudat a entendre que ens hem d'adaptar al nivell dels infants. Per exemple, en la meva escoleta, en l'aula dels nadons, no es realitza el ritual del bon dia, però a partir d'aquest documental podem veure que és possible realitzar-lo.
8. Projecte: "La vida en les parets"
Aquest projecte l'he trobat molt interessant, tant per tot el que abasta el seu contingut, com pels diferents significats que pot tenir una mateixa paraula per diferents persones. El tema de la documentació és molt important en la nostra professió, ja que pot ser un canal d'informació entre les mestres, els infants i la família. En aquest documental s'emfatitza la idea de la importància de les parets per la seva funció educativa. Tenen diferents funcions: explicar, comunicar, intenció de transmetre, etc. En aquesta escola tenen tant clar de la seva importància que el documentar està reflectit en el projecte educatiu i és un tema que se'n parla en les reunions de claustre. Tenen clar que no tot es pot documentar, sinó que s'ha de saber seleccionar allò que es vol documentar, cuidar de quina manera ho volen presentar, quin temps ha d'estar exposat, etc. En aquesta escola documenten pels infants, les mestres i les famílies. En relació a la mestra, l'ajuda a reflexionar sobre la seva tasca educativa i ha pensar en com continuarà la seva tasca. Amb aquesta documentació a les parets volen donar paraula a allò que han fet, explicar la història del centre, ja que poden quedar exposades tasques d'anys anteriors. Una idea que m'ha cridat molt l'atenció és el fet que en setembre no volen que els passadissos de les seves aules estiguin netes, sense que hagi quedat constància dels anys anteriors, sinó que sempre hi ha feines o projectes exposats d'altres anys, en definitiva la història d'aquest centre continua dia a dia i no es comença mai de zero. A partir d'aquest pràctica els infants poden verbalitzar el que han fet, es dóna visibilitat al que fan, pot ser una proposta de comunicació entre pares i mestres i infants. Per altra banda, també es té molta cura amb l'estètica i que la seva exposició resulti atractiva. La família també hi pot col·laborar en el muntatge d'aquestes exposicions. En la meva escoleta tenen present la importància de les parets per documentar. En aquests moments a partir de la pràctica del protagonista cada família elabora un mural i una vegada que ja ho han estat, aquest mural s'exposa als passadissos de l'escoleta, així tothom els pot veure, els infants poden comentar fotografies d'altres companys, poden veure les seves, etc. A més en altres parets podem veure exposades feines dels infants, i actualment després de les portes obertes de l'escoleta tenen panells informatius en relació a la pràctica dels ambients.
Altres idees m'han semblat força interessants és de no començar el setembre amb les parets buides, i que en les parets poden trobar part de la història del centre. Fins ara pensava que lo recomanable era canviar cada any de fotografies i de projectes per ensenyar els nous, però a partir d'aquest documental he vist que estava equivocada, també és interessant reconèixer alumnes d'altres anys i feines d'altres temps. Un altra idea és la d'esposar poc i de qualitat. Les dificultats que hi veig en aquesta pràctica són: saber seleccionar què hem d'exposar?, quins criteris s'utilitzen per exposar unes feines i altres no?, quin temps és el recomanable d'exposició?... suposo que molts d'aquests dubtes es comenten en les reunions de claustre i s'arriba a un consens. Aquest documentat m'ha ajudat a prendre consciència de la importància que tenen les parets com a símbol d'identificació del centre escolar i que és el que es vol transmetre.
9. Projecte d'art
El principal objectiu d'aquest projecte es apropar l'art als infants a partir de la programació d'una unitat didàctica de tot l'any. Alguns dels objectius que es proposen a treballar amb aquest projecte són: estimular i desenvolupar la motricitat fina i gruixada, conèixer els diferents materials, utilitzar material reciclat i natural per realitzar les activitats proposades, etc. Un aspecte que m'ha cridat molt l'atenció ha estat que totes les activitats són programades per tots els nivells, és a dir, les realitzen tots els infants del centre sempre adaptades al seu nivell. No hem pogut aprofundir més en el projecte, perquè mentre la seva exposició ha sorgit un altre tema molt interessant. Hem parlat de la motivació dels mestres, de si al llarg dels anys és possible mantenir la il·lusió per aquesta feina. Personalment, penso que aquesta feina és meravellosa, i a l'hora, és molt important mantenir aquesta il·lusió per educar, de creure en les possibilitats de l'infant, de cercar noves idees per poder realitzar-les, i igual d'important són les relacions entre l'equip educatiu, l'actitud del propi mestre, el model de mestre que volem arribar a ser. La desmotivació tot d'una es contagia, en canvi el mantenir l'emoció per la nostra feina, sembla que és molt més difícil. Crec que ens hem de cuidar molt en aquest aspecte, mitjançant: la recerca de noves idees, les ganes de voler innovar en el dia a dia, el reciclatge, el conèixer altres maneres de treballar, continuar amb la recerca de diferents referents, etc... tot això, poden ser estratègies per seguir aprenent.
Etiquetes treballades:1.1 cerco i accedeixo a dades i recursos existents a l'hora de realitzar les tasques de l'assignatura.
1.2 reflexiono i pondero sobre els elements que duen a la designació d'una bona actuació professional.
1.3 accedeixo a altres blocs per ampliar el propi bagatge
5.1 reflexiono sobre els trets diferencials entre bones pràctiques i projectes de millora
5.4 he exposat obstacles i/o dificultats a l'hora d'aplicar algun projecte de millora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada